Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dijous, 28 de març de 2024
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 25/03/2010   Imprimir

La nit de Ravel

Destrossar les llengües, parlades o escrites, sembla que s’ha convertit en una pesta nefasta arreu del món. Dubte, però, que en altres territoris o països la destrossa siga tan general com en el nostre, i amb el suport actiu dels mitjans de comunicació, inclosos els institucionals. No és ja només, en el cas valencià, la reducció del lèxic, la pertorbació de la fonètica, la morfologia i la sintaxi, que són mals que afecten també el castellà en mesura diversa. Ara és també aquesta part dels idiomes tan subtil i tan bàsica que, a falta d’un altra paraula millor, en direm entonació o elocució, que és allò que finalment, en la llengua parlada (que és la llengua real), dóna sentit als continguts que s’hi expressen. La multitud de senyoretes que apareixen als informatius de Canal 9 en qualsevol poble o ciutat on hi haja alguna notícia municipal, festiva o policial, sembla que han passat per una escola de cant que, infal·liblement, les mou a entonar les frases trencant l’enllaç entre substantiu i adjectiu o equivalent. Així, metòdicament, pugen el to allargant l’última síl·laba, fan una petita pausa, un descens, i afegeixen el complement: “la ciutaat…, de València”, “una cerimoònia…, impressionant”. I així cada frase, cada cosa, cada dia. A les televisions espanyoles, inclosa la de l’Estat, la malaltia és encara més extensa, una plaga, un disbarat permanent. No fan la tonadeta valenciana que les xiques de Canal 9 aprenen en no sé quina escola, però fan coses pitjors: les separacions i pauses dins de la frase, contra l’elocució natural que demanen la sintaxi i el sentit, arriben a ser tan brutals que el contingut queda deformat, incomprensible i sovint del tot absurd. Això era, doncs, una informació sobre el pianista Joaquín Achúcarro, i la locutora al·ludia a una interpretació famosa de “La suite Gaspard” (pausa, com un punt). “De la nuit de Ravel”. De la nit de Ravel, en efecte, i fins ací hem arribat. La suite Gaspard. Com si jo diguera que dilluns, a l’Auditori de Castelló, vaig escoltar “La Missa. De la coronació de Mozart.” No sé si és un altre signe de l’estupidesa progressiva d’Occident, o només d’aquest estrany occident meridional d’Europa.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 


 


 


Slashdot's Menu ARXIUS