Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 562 | 14/07/2011 
Llegia fa pocs dies en el suplement Babelia d’aquest diari, que l’any passat s’han publicat 80.000 llibres al Regne d’Espanya: més títols, però tiratges més curts, llibreries que pateixen, editorials que es lamenten. Fins ací tot normal, en aquest país d’excessos permanents. Massa pisos, massa trens ruïnosos velocíssims, massa alegria gastant a crèdit, massa tristesa a l’hora de pagar. I fins i tot, per la part que ens toca, massa llibres en català: sembla que uns 12.000 o 14.000 per any. És a dir, un disbarat incomprensible. Amb una mica d’optimisme, però, potser n’hauríem d’estar ben pagats i contents. Dotze mil, o més, llibres en català, no és el volum que correspondria a una llengua en crisi de subsistència i en perspectiva de liquidació imminent. Són més llibres dels que es publiquen en gran part de les llengües europees de dimensions semblants o fins i tot superiors. Suposem, per continuar, que d’aquests dotze mil llibres, sis-cents (un modest 5%) puguen considerar-se com a “literaris” (és a dir, no únicament “utilitaris” o d’entreteniment), que d’aquests sis-cents, seixanta siguen de qualitat mínimament respectable, és a dir “bons llibres” i de lectura satisfactòria per a l’amant de les lletres, i finalment que, d’aquests seixanta, una dotzena, o només mitja, arriben a la condició d’excel·lents. Salvarem cada any seixanta llibres, només dotze, només sis? Si és així, i crec que sí que ho és, potser que ens salvarem tots, com els deu justos, o només cinc, haurien salvat de la pluja de sofre i de foc els habitants de Sodoma i Gomorra. Això és, doncs, el que hauríem de saber fer: saber discernir aquella cosa tan ambigua que se’n diu qualitat, saber quin llibre val més i quin no tant i quin no val res, saber separar les vendes de l’estètica, diferenciar la facilitat de l’art. Perquè, o la literatura és una de les belles arts, o no és res més que pur producte comercial. No sé si la bona literatura pot salvar o donar consistència a un país com el nostre: sí que sé que la literatura dolenta no li fa cap favor. En tot cas, que vostés tinguen un bon estiu, amb la calor habitual i alguna bona lectura. I per la Mare de Déu de setembre supose que tornarem al lloc habitual.
|
