Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dissabte, 14 de desembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 588 | 15/03/2012   Imprimir

El “ser cultural”

He dedicat com qui diu mitja vida a la teoria, la pràctica i els continguts d’aquesta cosa indefinible que en diem cultura, matèria líquida sobre la qual he escrit alguns llibres i una abundància potser excessiva de papers diversos, i n’he llegit infinitament més. Doncs bé, o em falla la memòria o mai no havia vist un concepte tan metafísic i abstracte com el de “ser cultural”, tal com l’expressa la senyora Barberà quan afirma que les Falles mereixen el reconeixement mundial perquè són “una expressió i explosió del ser cultural valencià”. He de dir que el fenomen faller és, en efecte, una forma de festa visiblement explosiva i massiva tan espectacular com n’hi ha poques a l’ample món. Que mobilitza la participació admirablement organitzada i activa de centenars de milers de persones, i que té un atractiu i una força que mereixen qualsevol reconeixement oficial que puguen rebre. Jo mateix, de menut, vaig ser promotor, president, i com qui diu creador de la primera falla infantil del barri de la Torre. I els primers anys seixanta, amb Eliseu Climent o Alfons Cucó, i amb les filles del senyor Enric Valor, vam ser els introductors del rock-and-roll als casals fallers del barri del Mercat. Aportacions que em donen un passat respectable en l’experiència fallera. Però això del “ser cultural valencià” em costa molt d’acceptar i d’entendre. Primer, perquè un “ser” com aquest no existeix. Segon, perquè si la cultura popular valenciana també s’expressa (com totes) en el camp de la festa, en el nostre país aquest camp és tan variable, tan divers, amb tantes cares i tan diferents, que atribuir a les Falles l’encarnació i expressió del conjunt és lamentablement reductiu, i afortunadament fals. I tercer, perquè considerar les Falles no tan sols l’expressió sinó també l’explosió d’aquest hipotètic ser cultural, em sembla una metàfora tan cridanera i efímera com l’esclat sorollós d’una carcassa. Que les Falles siguen en bona hora bé d’interés cultural, patrimoni nacional, continental o mundial, i tots n’estarem molt contents i pagats. Però expressió i explosió del nostre “ser cultural”, no senyora. Això no. Siguem una mica seriosos.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 


 



Slashdot's Menu ARXIUS