Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dissabte, 14 de desembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 684 | 22/10/2014   Imprimir

Europa, Miquel Batllori

Això era que, fa molts anys, en una llarga conversa o entrevista amb un dels més grans historiadors de la cultura, el pensament i la civilització que ha donat el segle XX, jo li preguntava què hi ha de comú, quin és el motiu subjacent, o el motiu dirigent, de la cultura europea o d’Europa, des dels segles XIII o XIV fins al XVIII, o fins als nostres dies. I el gran Miquel Batllori responia: “Quan es parla d’Europa, cal tenir en compte una cosa: una idea d’Europa no existeix, abans del primer Renaixement. Abans hi havia la Cristiandat, però no Europa. És precisament l’avanç dels turcs el que fa pensar que Europa és alguna cosa més que una unitat religiosa: que té una unitat cultural. Els turcs són al·lògens no només per ser islàmics, sinó perquè tenen una altra cultura. No debades el primer que va parlar d’Europa com a unitat cultural va ser l’humanista Enea Silvio Piccolomini, que després va ser el papa Pius II” [gràcies, per cert, a la intervenció del cardenal Roderic Borja en el conclave, vaig pensar jo després...]. Però què hi ha de comú en aquesta cultura europea?, vaig insistir. La idea de poder, la idea de la ciència, de la racionalitat, de la llibertat? I responia ell, que hi havia pensat durant més de seixanta anys: “Tots aquests temes plegats. I no considerar com a única unitat la religiosa. Al començament ens unia la llengua llatina, sobretot el llatí humanístic, que manté una certa unitat intel·lectual després del trencament religiós del protestantisme. I també un concepte continuat de reforma, que ve des de llavors, un concepte de progrés. I després, la idea geogràfica d’Europa, que s’acaba de formar a l’edat moderna: ja es coneixia que hi havia una diferència pel sud, amb el món islàmic; però després coincideix l’avançada dels turcs per l’est amb el descobriment d’Amèrica: això acaba de concretar una idea geogràfica d’Europa. Hi ha, per tant, el contrast amb cultures al·lògenes, l’humanisme, la recerca de noves disciplines... tot això és el que va fent Europa”. I després, l’historiador recordava un congrés a San Francisco, on “un dels temes centrals va ser el dels drets de l’home, que apareixen a Amèrica com a drets del ciutadà (americà), però a França com a drets de l’home com a tal, estrictament units a la idea de llibertat”. Europa, doncs, podria ser això: la raó, els drets humans, la llibertat... i mirar per on vénen els “turcs”. Els turcs de Recep Erdogan, els de l’Estat islàmic, o els de Putin.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 


 



Slashdot's Menu ARXIUS