Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dilluns, 22 de juliol de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 690 | 04/12/2014   Imprimir

El patriota

El professor Pablo Iglesias declarava, fa alguns dies, que si arriba a la Moncloa intentarà traure Espanya de l’OTAN i trencar els convenis de defensa amb els Estats Units que regeixen l’ús de les bases de Rota i de Morón: “Sóc patriota,” digué, “i no m’agrada que hi haja militars estrangers en territori espanyol”. Jo no he sigut mai com aquell patriota de la cançó “Ay, Che, camino, / patria o muerte es mi destino”, que se suposa que és cosa de patriotisme guerriller i fatal, ni com el dels membres del FRAP, Frente Revolucionario Antifascista y Patriota, o com el dels militars i militants que a Veneçuela han de jurar allò de “Patria, socialismo o muerte”. No cap patriota d’aquests (ni tan sols el de l’antic lema romà: dulce et decorum est pro patria mori), sinó de la clara, humaníssima i noble condició de “qui defensa o és zelós de la llibertat o els drets del seu país” (“One who defends or is zealous for his country’s freedom or rights”), tal com diu la definició de l’Oxford Dictionary, o de “Qui aime sa patrie, qui s’efforce de la servir”, com afirma sintèticament el Larousse. Ja se sap que nació, país i pàtria són conceptes de precisió ben dubtosa, de límits sovint variables o concèntrics, i de definició regularment arbitrària: la pàtria dels atenesos era Atenes, la dels romans era l’urbs o l’imperi, la dels cristians medievals era la cristiandat, i Pessoa escrivia “la meua pàtria és la llengua portuguesa”. Hom pot ser patriota d’una ciutat, d’una religió, d’un idioma i en el pitjor dels casos d’un estat, que sol ser una pàtria amb exèrcit, almenys amb prou exèrcit per a desfilar el dia de la festa nacional. I en tot cas, com que jo sóc amant dels diccionaris, sobretot els de les llengües de crèdit universal, em quedaria amb les poques paraules simples del Larousse i de l’Oxford, com ara drets, llibertat, estimar i esforçar-se a servir. Les altres variants possibles són: a) “Por Dios, por la patria y el rey / lucharon nuestros padres”, i b) “Oigo, Patria, tu aflicción, / y escucho el triste concierto / que forman tocando a muerto / las campanas y el cañón”. Jo sóc un simple patriota de prosa de diccionari i, per tant, els “militars estrangers en territori espanyol” em molesten ben poc, a diferència del professor patriota Pablo Iglesias.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 


 


 


Slashdot's Menu ARXIUS