Torrent

El PaísQuadern [CV], núm. 292 | 21 d’octubre de 2004

 

 

 

Torrent

 

Joan F. Mira

 

Fabrica els llibres amb regularitat professional. Quan n’ha acabat un, descansa uns quants mesos, pensa una nova història, es tanca a treballar, i fa una altra novel·la.  Com ha de ser, com ha de fer un escriptor d’ofici, que n’hi ha tan pocs, i en aquest país, poquíssims. Jo intente fer com ell, però em distrac, o em distrauen amb altres ocupacions i compromisos. Per això em fa tanta enveja el novel·lista Torrent: perquè no es deixa distraure, i perquè així cultiva amb resultats esplèndids la seua capacitat de crear històries. Ferran ha posat la ciutat de València en el mapa de la narrativa, de la ficció, de la literatura: l’ha posada en el mapa amb històries fabuloses i creant un llenguatge que semblava impossible, una llengua popular i urbana que els qui vinguen darrere —si en vénen— no agrairan mai prou. Ferran Torrent és de Sedaví com jo sóc de la Torre, i ens hem mirat des de la infància la ciutat amb una certa perspectiva: no des de dins, però de molt a prop, que és com es veu millor. Anàvem al col·legi cada dia, jo als escolapis i ell als jesuïtes, i cada vesprada tornàvem a eixir de València, i quan Ferran encara gatejava jo vaig tindre a Sedaví la meua primera novieta infantil, el pare de la qual tenia una fàbrica de mobles que després s’ha fet gran i és de nom conegut, ell sap qui és. Des de la Torre, per les sendes de l’horta, passant per davant d’una barraca habitada, d’un pou de regar i d’una alqueria antiga, jo anava a Sedaví a visitar la xiqueta, i això són coses que no s’obliden mai. Ara a Torrent li han donat molts diners per un premi, i a mi m’hauria agradat que li n’hagueren donat més encara, perquè ens ha fet a tots un gran favor. No importa que haja eixit en la foto del premi Planeta per una novel·la presentada en castellà, perquè tinc la sospita que no ha canviat de llengua: ara per fi el llegiran a Sevilla i a Valladolid, com fa un segle llegien Blasco Ibáñez. Qui sap si Torrent és el Blasco del nostre temps, qui sap quina literatura i quin país hauríem pogut fer si Blasco haguera escrit en valencià. I els envejosos, i els pixatinters de mala bava, que callen i que treballen, per favor.

 

 

Tornar a la pàgina anterior Pujar