Quan ve l’accident, quan es presenta, quan es pateix, es pot viure com una injustícia infinita, com una irrealitat feta real, com un miracle a l’inrevés, perquè als fragments de paradís sempre pensem que hi tenim dret, però els fragments d’infern no són mai merescuts ni esperats.

«L’accident» (2005)  
Entrar    

Visites totals: 4451417
A la xarxa des del 2005 - © Xarxa de Mots