Hitler i el filòsof

El País—Quadern [CV] | 19 de novembre de 1998

 

 

 

Hitler i el filòsof

 

Joan F. Mira

 

  

 “Si considereu la història com una hipòtesi novel·lesca i el segle XX com una intriga extravagant, si us agraden els llibres desmesurats, excessius, l’erudició boja, les coincidències extraordinàries, llavors us submergireu sense tardar en l’obra que el professor australià Kimberley Cornish acaba de consagrar a les relacions entre Wittgenstein i Hitler.” Això diu una ressenya que he llegit al Nouvel Observateur: l’obra, en la traducció francesa, es diu Wittgenstein contre Hitler. Le juif de Linz, i és de Presses Universitaires de France. Alguns recordaran quants llibres de P.U.F. compràvem, sobretot els petits Que sais-je?, a la llibreria del Boulevard Saint-Michel, fins i tot alguns anys abans de maig del 68, quan no solament teníem l’atreviment d’haver nascut, sinó de llegir coses prohibides i en llengües estrangeres. Segons el professor Cornish el filòsof austríac, per odi al nazisme, va ser poc menys que fundador, els anys 30, del famós grup d’espies britànics de Cambridge al servei de la Unió Soviètica, amb Burgess i amb el gran Philby, burgesos i homosexuals com ell. Però Ludwig Wittgenstein no solament era burgés, homosexual i potser el filòsof més boig  del seu temps: era jueu, i de menut va ser condeixeble d’un tal Adolf Hitler a la Realshule de Linz. Així ho prova també una foto escolar, on el futur autor del Tractatus logico-philosophicus fa una careta normal, elegant, i el futur autor de Mein Kampf ja té un aire de xiquet amb molt males intencions. Diu el biògraf que el petit Adolf odiava mortalment el seu condeixeble jueu, de bona família, superiorment intel·ligent, “cosmopolita i mestre del llenguatge”. I després, com a resultat d’aquells odis, va passar el que va passar. M’agradaria saber qui van tindre com a condeixeble —quin precoç catalanista, cosmopolita adolescent o il·lustrat infantil— a l’escola o a l’institut alguns dels nostres polítics i altres personatges amb poder. Qui sap si començaríem a entendre algunes obsessions ben estridents. I algunes lluites seues.

 

 

Tornar a la pàgina anterior Pujar