El
País—Quadern [CV]
| 19 de novembre de 1998 Hitler i el filòsof Joan F. Mira
“Si considereu la història com una hipòtesi novel·lesca i el segle
XX com una intriga extravagant, si us agraden els llibres desmesurats, excessius,
l’erudició boja, les coincidències extraordinàries, llavors us submergireu
sense tardar en l’obra que el professor australià Kimberley Cornish acaba de
consagrar a les relacions entre Wittgenstein i Hitler.” Això diu una ressenya
que he llegit al Nouvel Observateur: l’obra, en la traducció francesa,
es diu Wittgenstein contre Hitler. Le juif de Linz, i és de Presses
Universitaires de France. Alguns recordaran quants llibres de P.U.F. compràvem,
sobretot els petits Que sais-je?, a la llibreria del Boulevard
Saint-Michel, fins i tot alguns anys abans de maig del 68, quan no solament
teníem l’atreviment d’haver nascut, sinó de llegir coses prohibides i en
llengües estrangeres. Segons el professor Cornish el filòsof austríac, per odi al
nazisme, va ser poc menys que fundador, els anys 30, del famós grup d’espies
britànics de Cambridge al servei de la Unió Soviètica, amb Burgess i amb el
gran Philby, burgesos i homosexuals com ell. Però Ludwig Wittgenstein no
solament era burgés, homosexual i potser el filòsof més boig del seu
temps: era jueu, i de menut va ser condeixeble d’un tal Adolf Hitler a la
Realshule de Linz. Així ho prova també una foto escolar, on el futur autor del Tractatus
logico-philosophicus fa una careta normal, elegant, i el futur autor de Mein
Kampf ja té un aire de xiquet amb molt males intencions. Diu el biògraf que
el petit Adolf odiava mortalment el seu condeixeble jueu, de bona família,
superiorment intel·ligent, “cosmopolita i mestre del llenguatge”. I després,
com a resultat d’aquells odis, va passar el que va passar. M’agradaria saber
qui van tindre com a condeixeble —quin precoç catalanista, cosmopolita
adolescent o il·lustrat infantil— a l’escola o a l’institut alguns dels nostres
polítics i altres personatges amb poder. Qui sap si començaríem a entendre
algunes obsessions ben estridents. I algunes lluites seues. |
Tornar a la pàgina anterior | Pujar |