La còpia

 

Joan F. Mira

 

Una cosa semblant no s’havia vist mai, en la història de les llengües d’Europa: dos documents presentats i rebuts oficialment a Brussel·les com a textos en llengües diferents, i que resulten ser estrictament idèntics. No solament idèntics, sinó que qui els presenta assegura que, en efecte, un dels dos és còpia rigorosa de l’altre. I tanmateix, a pesar d’això, no obstant això, malgrat això, vejau miracle, són escrits en dos idiomes legalment diferents, o això afirma el seu presentador, persona de la més alta diplomàcia. Si el receptor dels patracols no haguera estat compatriota i col·lega i company de partit del lliurador, la seua perplexitat hauria estat infinita. Conec una mica, perquè m’hi he interessat assíduament, quins són els idiomes que es parlen a Europa, on es parlen, qui els parla i el nom que solen rebre, i no conec cap cas que puga originar un fet com el del tractat constitucional, o com se’n diga, traduït al català i al valencià, o al valencià copiat literalment al català, i que es poguera presentar en dos volums separats, amb coberta que els identifique com a llengües a part. Ni tan sols en el cas del serbocroat, que ara és croat a Croàcia i serbi a Sèrbia, i que abans era oficialment un sol idioma, però amb alfabets diferents, ciríl·lic i llatí. Ni en el del flamenc i l’holandés, oficialment una sola llengua neerlandesa en virtut d’un tractat que ací voldríem (i que encertadament proposava Vicent Franch). Jo comprenc malament les raons del govern espanyol, i d’altra banda no sé a quin tribunal podríem acudir en aquests casos, perquè no n’hi ha cap. Però, per l’amor de Deu i per tots els sants del cel!, que deixen de fer collonades d’aquesta magnitud, que no ens facen sentir tanta vergonya, que siguen seriosos d’una punyetera vegada, que ens deixen respirar com a persones normals, que no ens obliguen tan cruelment a tornar una vegada i una altra a les obvietats més elementals, que ja n’hi ha prou d’aquest color! I al senyor Camps i a qui corresponga, per favor, per favor, és un missatge urgent, desesperat: que pensen en el seu país o, simplement, que pensen. És còpia trista i fidel del text del SOS: Save Our Souls.