Avui
· Cultura | 31 d’octubre del 2002 ASSAIG Un
predicador impressionant
Joan Josep Isern Després d'investigar sobre la família Borja —i mentre avança en
la redacció de la seva llargament esperada novel·la— Joan Francesc Mira ens
ofereix ara el retrat d'un altre valencià il·lustre i universal: sant Vicent
Ferrer, nascut al carrer del Mar de la ciutat de València el 1350 i mort el
1419 a la ciutat bretona de Vannes. Com va passar també amb la nissaga
pontifícia borgiana, la gent de Bromera ha editat per a l'ocasió un llibre de
gran format i esplèndidament il·lustrat que acompanya i complementa el text —sempre
savi i sempre amè— de Mira sense embafar ni distreure l'atenció. Vicent Ferrer neix en una època de
convulsions i de canvis. La pesta, les crisis polítiques, el cisma de
l'Església, les guerres i la sensació de por generalitzada de la població era
el substrat ideal perquè fructifiqués la idea apocalíptica de l'adveniment de
la fi del món i, doncs, la necessitat de fer penitència i de témer la còlera
divina. No era difícil, doncs, convèncer els prínceps i les multituds de la conveniència
de tancar files i d'eliminar tota dissidència que no fos grata als ulls de
l'ortodòxia. Per assolir una cristiandat compacta calia eliminar els cossos
estranys de la societat. És a dir, els jueus i els moros. En aquest context la paraula encesa d'un
home culte com la del mestre Ferrer estava destinada a obtenir els èxits més
grans. I més si tenim en compte que en l'origen de la seva vida de predicador
hi ha un somni en el qual se li van aparèixer sant Domènec, sant Francesc i el
mateix Jesucrist. Aquest darrer va tocar la galta del nostre sant i li va dir
que s'esperaria a enviar l'Anticrist fins a veure quins resultats donaven les
seves predicacions. Després, durant els 20 anys d'anar pel món
exhortant les masses al penediment, Ferrer es crearia una fama paral·lela
d'home prodigiós i dotat amb el do de les llengües. Pel que fa al primer
atribut val a dir que en el seu procés de canonització, endegat poc després de
la seva mort, la cúria romana li va reconèixer com a autèntics i documentats un
total de 873 miracles, alguns dels quals tan peculiars com el de la dona de
Morella que, assabentada que el predicador aniria a visitar-la i no tenint carn
al rebost per honorar-lo, no va dubtar a esquarterar i cuinar el seu pobre
fillet. Sort que la sagacitat de mestre Ferrer va ensumar-se la tragèdia i va
ressuscitar l'infant. Val a dir, però, que no ha transcendit si, de passada, es
va procurar un menú alternatiu i amb menys sang i fetge. Pel que fa al do de llengües sembla que el
sant parlava en valencià i que a cada indret incorporava al seu discurs mots i
expressions pròpies de la terra. Això, afegit a la menor distància entre les
llengües romàniques de l'època i a la gran expressivitat de gestos i to de veu
del predicador, pot explicar el prodigi i situar-lo en unes coordenades més
raonables. Joan Francesc Mira s'ha enamorat del
personatge i això es percep al llarg del llibre i en la seva manera
d'estructurar-lo. Un capítol introductori ens situa en el context històric i
obre pas a un apartat en què Mira segueix la biografia del sant durant les dues
etapes de la seva vida. La primera, de gairebé 50 anys, a València, en què
Vicent va posar al servei de la Corona i del Papa les seves principals virtuts:
una gran preparació intel·lectual, una profunda mentalitat jurídica que li
venia de família (el seu pare era notari) i un equilibrat domini de la
racionalitat i de la rauxa. ÍDOL DE MASSES I, després d'aquesta, una segona etapa dedicada
íntegrament a la predicació i el pelegrinatge i en la qual va assolir una fama
similar a la que actualment tenen els grans ídols de masses que en les seves
aparicions públiques van acompanyats d'escenografia adient i cossos de
seguretat que els allunyen dels seus fanàtics. La segona meitat del llibre està dedicada a
analitzar els grans arguments de les seves predicacions i a presentar-nos els
molts elements de llegenda que amb els segles s'han anat adherint a la figura
de sant Vicent Ferrer. Molt especialment a les contrades valencianes, on encara
ara s'escenifiquen per Pasqua els seus miracles més celebrats. Però la veritable sorpresa del llibre la
trobem just al final, amb la reproducció íntegra d'un sermó del sant. Una
petita delícia que clou un llibre en què tot és rodó: continent i contingut. El
retrat d'un gran personatge dibuixat per un gran retratista: Joan F. Mira. |
Tornar a la pàgina anterior | Pujar |