Un sant que movia multituds

 

Joan F. Mira publica una biografia de Sant Vicent Ferrer centrada en la seva dimensió internacional

 

Jaume Vidal

L’Àngel de l’Apocalipsi, l’anunciador de la fi del món, el guia de preparació pel Judici Final: així es considerava Sant Vicent Ferrer, una de les figures religioses més rellevants de l’Europa en trànsit entre els segles XIV i XV. L’antropòleg, escriptor i assagista Joan F. Mira (València, 1939) li acaba de dedicar el llibre Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador, una biografia no erudita que pretén situar el personatge en el seu context. El llibre, publicat per Bromera en la versió catalana i per Algar en la castellana, acompanya el text tant amb fotografies com amb gravats de l’època. “Es tracta d’una obra de vocació propular que vol donar una determinada imatge del sant centrant-se en la seva època i en la gran dimensió internacional que va tenir”, explica Mira.

     “Sant Vicent Ferrer va ser un sant singular: no va tenir precedents ni tampoc continuadors”, diu Mira, que anteniorment ja havia tractat el món de la internacionalitat religiosa valenciana al llibre Els Borja . Els seus miracles van ser abundants. “Quan es va iniciar el procés de canonització, els encarregats de catalogar els seus miracles van recollir testimonis presencials de 873 fets extraordinaris. I això que només van investigar pel nord d’Itàlia i el sud de França”. Alguns d’aquests miracles tenen una dimensió fantàstica, com aquell en què tornava la vida a un nen a qui la mare, en ple atac d’alienació, havia trossejat i guisat per oferir-lo com ofrena al mateix sant.
Segons Mira, Sant Vicent Ferrer va ser un gran negociador polític, que va intervenir en resolucions del Compromís de Casp, però abans que res es tractava d’un personatge únic, que va creure fermament que la seva missió era anunciar l’arribada del Judici Final. “A la seva època, la cristiandat estava traumatitzada, com ara ho està l’Islam. La pesta delmava les ciutats, l’església estava dividida en dos papes, la gent moria de fam i hi havia guerres. Eren signes que presagiaven la Fi del Món. I ell no tenia cap dubte que era l’escollit per anunciar-lo”.

     La popularitat del sant valencià estava fonamentada sobretot en una capacitat comunicativa extraordinària, que acompanyava d’un muntatge amb grans paral·lelismes amb el que pot oferir avui dia una estrella del rock. Hi havia la propaganda prèvia: “Abans d’arribar a una determinada població ja hi havia enviat diversos col·laboradors que anunciaven la seva presència”, explica Joan F. Mira. Un cop preparat el terreny, els sermons de Sant Vicent Ferrer creaven moltíssima expectació i la seva presència “podia arribar a congregar vint mil o trenta mil persones”. El sant complementava l’actuació amb una treballada dramatització i les seves paraules eren transcrites pels seus col·laboradors, a fi que més tard fossin publicades.

     Posat a comparar el seu treball amb altres obres sobre el sant, l’autor se situa de manera equidistant “tant dels llibres de sants clàssics, de naturalesa reaccionària, com de l’iconoclàstia grotesca”, i remarca que una de les motivacions principals a l’hora d’escriure l’obra era evitar de caure en els tòpics amables de la “llegenda blanca” que envolta des de sempre el predicador.