Joan F. Mira | El PaÃs - Quadern [CV] | 17/12/2009 
 Això que van fer diumenge passat a 167 poblacions de Catalunya és un fenomen ben original. No tinc notícia que en altres països es celebren consultes com aquesta, que no tenen valor legal, que no són organitzades per institucions públiques ni polítiques, que se sap que no seran reconegudes, que no són un referèndum, que simplement demanen una resposta als ciutadans, que són responsabilitat de persones individuals i d’associacions de voluntaris. Curiós. Part del que en diem premsa internacional ho ha trobat ben singular. Le Monde, diari quasi oficial de la República Francesa i del seu sentit d’Estat, amb majúscula, no se’n sabia avenir: una cosa tan pacífica, amb gent ben normal, famílies senceres, avis i néts, fent cua davant de les urnes, amb cara d’alegria festiva, sense el mínim indici de violència o de tensió, i resulta que votaven per dir si estaven d’acord que el seu país, Catalunya, fóra un estat independent dins de la Unió Europea. La cosa important no és el volum de votants ni la representativitat estadística respecte al conjunt de la població. La cosa important és el fet en ell mateix: l’espontaneïtat, el voluntariat (fins les monges carmelites, les senyores de llars de jubilats, i les Sevillanes de Sils, es reunien per omplir sobres amb paperetes), la naturalitat, l’aire festiu i relaxat. Tan important això (i l’interés i la comprensió de la CNN, de la BBC, i fins i tot d’Al Jazeera), com algunes reaccions més pròximes: per al vicepresident Chaves, era “una consulta que no és ni consultiva” (genial: com una elecció que no és electoral...), per al segon diari més important de Madrid, era “una mascarada” (pobres senyores pacífiques de Vic i de Sant Cugat, per què les insulten?), per al president de Cantàbria, “és com la grip A”, i el govern ha de prendre mesures (vacunacions massives? quarantena? tancs?). La fantasia meua, prenadalenca, en aquest dies d’Advent, esperant el naixement del nen Jesús, és quina pregunta podríem fer als ciutadans del País Valencià, a manera de consulta popular amb vots a les urnes, preferiblement el dia dels Sants Innocents. La puc imaginar, però, ai dolor, també puc imaginar quina en seria la resposta.
|
