Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és diumenge, 22 de setembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 12/02/2009   Imprimir

L'evolució de l'espècie

Tal com he explicat en l’esplèndida revista Mètode, jo he sigut partidari, des de menut, de la narració bíblica del Gènesi, amb Adam i Eva creats per obra divina al Paradís, amb la temptació, el dimoni, l’arbre del bé i del mal, la poma i l’expulsió, i Caín i Abel mostrant el camí de la història futura, que és una història de fratricidis, de recursos econòmics (Abel agricultor, Caín pastor), i dels sacrificis per aplacar la ira de Déu. Darwin, que enguany tan justament commemorem, ens ha fer suposar que venim d’uns orígens una mica bestials, animals i aspres, i que l’evolució de la nostra espècie ha sigut, i ha de ser i serà, un camí de perfecció creixent de la nostra condició d’humans sapientes. Així ho creiem els adults il·lustrats, i ho creuen també fermament els paleontòlegs que extrauen i observen els trossos de crani o les dents dels nostres avantpassats rudimentaris, antecessors, precursors, neandertals i altres avis i besavis que preparaven lentament, sense saber-ho, l’esclat de la nostra glòria humana. Així ho pensa i defensa el gran Eudald Carbonell, que estudiant els ossos d’Atapuerca i altres restes prehumanes, quasi humanes, conclou que el procés encara va amb retard, que l’espècie sapient no serà del tot humana fins que arribe a un futur indefinit i perfecte. De manera que, segons la Bíblia, venim d’un passat de perfecció completa, de paradís en la terra i de felicitat innocent i assegurada, i un pecat original ens va portar la decadència, la malaltia, la fatiga i la mort, la guerra i l’odi: de la glòria a l’infern, o almenys al purgatori. La ciència, però,  ens suggereix que el paradís és sempre un lloc en el futur, quan ja ens haurem humanitzat del tot, quan ja serem savis, pacífics i bons. Quan ja no destruirem la terra, quan ja no ens destruirem a nosaltres mateixos. I quan l’estupidesa serà un fet del passat. Vista, però, la humanitat present, posem per cas la humanitat valenciana i política, pense sovint si no hauré de tornar a la creença infantil. Segons la qual, no anem avant, anem arrere, i segurament paguem algun pecat.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 


 


 


Slashdot's Menu ARXIUS