Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és diumenge, 17 de novembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 595 | 17/05/2012   Imprimir

“Nous sommes la France”

L’any 1930, l’historiador Carlton J. Hayes (professor a la Columbia University i, curiosament, ambaixador dels EUA a Espanya entre els anys 1942 i 1944) publicava a Nova York un llibre magnífic, France. A Nation of Patriots, el contingut del qual fa honor al títol. Una nació de patriotes, en efecte, on la fe en la pròpia superioritat, en la grandeur, en el privilegi suprem i sublim de ser allò que són, supera de llarg el patriotisme o nacionalisme (la diferència de conceptes és irrellevant i arbitrària) del comú de pàtries, nacions o països d’Europa i de l’ampli món, Espanya inclosa. I no és qüestió de dreta o d’esquerra, de fa cent anys o d’ara: és una fe immutable, invariable i expressada amb emocions i frases contundents. Com ara en el discurs de François Hollande a la plaça de la Bastilla la nit del triomf electoral, on proclama l’orgull de ser “président de toute la fierté de la France”, i demana als seus oients entusiastes: “soyez fiers d’être citoyens français”. L’orgull de França, l’orgull de ser francesos. Poques hores abans, a la ciutat de Tula, d’on va ser alcalde, Hollande proclamava “le rêve français”, el somni incomparable, i parlava de “nous, peuple de France”, recordant al seu poble que “nous ne sommes pas n’importe quel pays de la planète, n’importe quelle nation du monde: nous sommes la France!”. És una afirmació sensacional, la mirem com la mirem, fins i tot en l’eufòria del triomf, o justament per això: no som un país qualsevol del planeta, no som una nació qualsevol del món, nous sommes la France! Poca broma amb la France, que és una cosa única i a banda: perquè al món hi ha la France, i després la resta dels països del planeta, i més alt i més clar no es pot dir. El públic, òbviament, cridava i saltava amb entusiasme patriòtic, abans de posar-se a cantar “Allons, enfants de la patrie, le jour de gloire est arrivé”, i “a les armes, ciutadans!”. Imagine De Gaulle dient les mateixes paraules, imagine Sarkozy (i, ai las, imagine també Marine Le Pen...). No m’imagine les mateixes paraules en un discurs de nit electoral de David Cameron o d’Angela Merkel, per referir-me a països ben grossos. Ni tan sols, honestament, en la boca de Mariano Rajoy.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 



 


Slashdot's Menu ARXIUS