Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dimarts, 19 de novembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 680 | 17/09/2014   Imprimir

Sòcrates, faules en vers

Un poema de Seamus Heaney ens ho recorda: “El dia que havia de prendre el verí, / Sòcrates els digué als amics que havia estat escrivint: / posant en vers les faules d’Esop”. El poeta, professor irlandés, devia tindre una important cultura clàssica i, almenys en aquest llibre, The Haw Lantern (que caldria traduir més o menys “La llanterna d’arç”: potser hi ha versió catalana, però no la conec), conta coses i les explica i se sap què vol dir; i això per als mals lectors de poesia com jo s’agraeix molt. De manera que Sòcrates, en les últimes hores de vida, començà a posar Esop en vers. Altres diuen que en aquelles mateixes hores volia aprendre a tocar la flauta, i que quan li preguntaren per què, va respondre: per què no? De la mort de Sòcrates, els antics contaven meravelles: no s’havien inventat encara els sants, i aquella mort havia de ser com un exemple i un emblema. Continua el poema: i això no era perquè Sòcrates amava la saviesa, etc., sinó que “la raó era que havia tingut un somni”. I no un somni espectacular, “com Cèsar, Herodes o Constantí, / o qualsevol dels nombrosos reis de Shakespeare / que al final rebenten com dics / on jauen paisatges submergits”, etc. Amb Sòcrates mai no havia passat això. Fins que diu als amics que tota la vida li havia tornat el mateix somni, repetint sempre una sola instrucció: “Practica l’art”, el qual art fins aquell moment / sempre pensà que volia dir la filosofia”. I al final va descobrir que volia dir l’art d’escriure versos. “Feliç l’home, per tant, amb un do natural”, conclou Seamus Heaney, “per practicar des del principi el que li cal / la poesia, posem per cas, o la pesca; i que a la nit no té somnis...”. Això m’hauria agradat a mi –i a vostés: saber quin era l’art, des del principi, i practicar-lo. Però no ha estat possible. Per això tenim somnis a les nits, com Cèsar i Herodes i els reis shakespearians, i per això pensem: no ens estem equivocant en la vida?, no descobrirem el darrer dia que allò que hauríem d’haver fet era pescar, o compondre versos? Perdonen la inconveniència: ja saben què vull dir. Aquests pensaments vénen, de vegades, llegint un bon poema. També poden vindre pescant, supose. O mentre esperem una cirurgia greu.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 


 


 


Slashdot's Menu ARXIUS