|
Presentació |
L'obra |
La crítica |
Altres opcions |
| Joan F. Mira |
Novel·la/Narrativa
|
Crítiques/Ressenyes | Contacte |
 |
Presentació | Entrevistes | Escriviu |
| Tria de textos | Altres articles | Enllaços | |
| Assaig | Crèdits | ||
| Assaig polític | Tots els articles | Altres | |
| Mira antropòleg | sobre J.F. Mira | Cercador | |
| Tria de textos | |||
| Articles | Llibres sobre J.F. Mira | ||
| Presentació | |||
| Tria d'articles | |||
| Traduccions | Punt de Mira |
||
| Presentació | Tots els articles (2008+) | ||
| Tria de textos |
Als escriptors no ens aplaudeix ningú. Sobretot, no ens aplaudeix ningú directament, en l’acte mateix de l’exercici del nostre art. Més encara, o pitjor: no ens aplaudeix mai un públic en massa, col·lectivament, a sala plena, tres minuts d’ovació prorrogable i la claca cridant bravo, bravo. No res. «El músic, l’escriptor i el públic» (1996) |