Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 537 | 23/12/2010   

València del Cid

Molt bé, des del passat dia 18, la data històrica més important per als valencians, no sé si des de l’arribada de Jaume I o des del 1707, ja podem anar a Madrid, i tornar de Madrid, travessant la Meseta com un llamp. Si haguérem de fer cabal de l’eufòria oficial, la felicitat ciutadana, la prosperitat i la pluja miraculosa de diners i d’inversions productives, estarien ja només a pocs minuts de Madrid, a penes noranta. I la premsa seriosa publica fabulacions numèriques sobre el miracle imminent, el mannà del cel, els efectes del prodigiós ferrocarril volador. Càlculs que, com tant altres que es fan sobre la matèria, són pura especulació fantasmal, propaganda, estupidesa de babaus, o simple indecència política. El tren que vola de Madrid a Sevilla fa prop de vint anys que circula, i els resultats estan a la vista: gràcies al tren velocíssim Andalusia occidental, tal com tothom pot constatar, ocupa ara, entre els territoris del Regne d’Espanya, els primers llocs en renda per càpita i en nivells d’ocupació. Uns altres asseguren molt seriosament que la rapidesa fulminant del tren farà que es multiplique a València el nombre de creuers, font de riquesa, perquè els turistes navegants podran anar a Madrid a visitar el museu del Prado i tornar a embarcar-se el mateix dia. Lloat siga Déu, per tal miracle. Però si hi ha una cosa clara, clara i confirmada, és que aquest tren ruïnós i caríssim, un luxe que cap país ha portat als extrems que el porten els successius governs d’Espanya, té com a objectiu final, expressament meditat i afirmat, la consolidació d’un Estat radial, l’increment brutal de la potència del centre i l’afebliment de la resta, reduïda a la condició de perifèria. I en el cas del País Valencià, la submissió implacable a tots els poders que es concentren a Madrid: els econòmics, els ideològics, els polítics i, si pot ser (que serà) els culturals. Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, pot celebrar per fi el gran triomf, segles després de mort. El Mediterrani, tal com escriu un cèlebre columnista, ja es pot veure des del Café Gijón: Madriterrani, segons doctrina del diari ABC. Amb la qual cosa hem fet història, sí senyor.