Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 541 | 03/02/2011   

El conillet i el gos

Ja fa prop de dos mesos que, al jardí de ma casa, ens ve a visitar cada dia un conill. O més ben dit, no ve a visitar els habitants humans, ve a visitar el gos. El visitant és un animalet molt viu, de color gris clar, amb les orelles sempre alerta i la cua blanca contínuament dreta. Segons tots els indicis, no és un conill domèstic escapat d’alguna gàbia veïna, és un conill de muntanya, àgil, ràpid i bon saltador. No és gens estrany, això que els animalets del Nostre Senyor baixen de la muntanya i arriben fins a les vores de les ciutats, i a la part alta de Barcelona els porcs senglars es passegen pels carrers. Ja se sap que els boscos, en contra de la idea que té tanta gent que no ix de casa, fa molts anys que creixen i s’escampen sobre terres de conreus abandonats, i que es veuen esquirols saltant pels pins de Benicàssim. En el meu cas, estic rodejat de ruïnes d’antics xalets, que a Castelló en diuen masets, de jardins perduts, que en un temps van ser una mica romàntics, amb pèrgoles i bancs de ceràmica, i d’horts de tarongers convertits en solars plens d’herbassars i de malesa. Bon panorama per als conills, per tant. I doncs, aquest conillet de vida lliure ha degut trobar al jardí de casa meua un ambient atractiu i acollidor. I sobretot hi ha trobat un amic. L’amic és el meu gos, mig pastor alemany, que a pesar del seu aspecte de gos llop i de l’aparent ferocitat amb què lladra, en realitat és molt bona persona, massa i tot. La relació d’amistat n’ha fet companys de jocs, i es persegueixen, es busquen, corren i salten, o s’aturen l’un enfront de l’altre mirant-se als ulls. Solen passar la nit junts, a la terrassa del porxe, dormint pèl contra pèl, i al més petit soroll es desperten, el gos aixeca el cap, i el conill es queda en posició d’alarma. Potser és un bon senyal, potser vénen bons temps com els que anunciava el profeta, quan "el llop conviurà amb el corder, la pantera jaurà amb el cabrit, menjaran junts el vedell i el lleó… la vaca i l’óssa pasturaran juntes, jauran unides les seues cries" (Isaïes, 11, 6-7). En qualsevol cas, ningú que jo conega havia vist mai jugar i dormir junts, amb pau fraterna i alegria, un gos d’aire feroç i un conillet.