Joan F. Mira | El PaÃs - Quadern [CV], núm. 544 | 24/02/2011 
 Temps de crisi econòmica, diuen, és mal temps per a la cultura, i els pressupostos públics s’encarreguen de demostrar-ho. Error gravíssim. Deixem de banda el concepte antropològic, segons el qual "cultura" és tota activitat estrictament humana. Pensem només en la cultura com a estètica, accessori, allò que no és necessari per a sobreviure, allò que en solem dir art, decoració, contemplació, música o lectura. I, vista la crisi cruel, comencem a rebaixar-ho i, si la situació s’agreuja, a suprimir-ho. Suprimim la bona gastronomia, doncs, que és la cultura del menjar, tanquem els restaurants i mengem només a casa, coses simples i barates. Suprimim la moda en el vestit, perquè només necessitem anar coberts, tanquem botigues i perruqueries. Eliminem el disseny domèstic, en mobiliari o en decoració, perquè és estrictament superflu. Tanquem les editorials, les llibreries i, si cal, les biblioteques, ja que llegir és un luxe inútil i de rendiment escàs, inclosa la lectura de diaris i revistes. Eliminem la música a la ràdio i a la televisió, oblidem els discos i els concerts, cantants, bandes i orquestres, perquè tot és un passatemps sense profit. Tanquem museus i sales d’exposicions. Ah, i tanquem en primer lloc els bars i les cafeteries, que no fan cap servei computable. I anem pensant a suprimir els viatges de plaer i bona part del turisme: quina utilitat té visitar esglésies, mirar paisatges o prendre el sol sense fer res? Fem tot això, estimats governants que ens governeu, ací i allà, i probablement redreçareu els comptes públics. Però només el primer dia: el segon dia, l’economia general s’haurà ensorrat del tot. L’atur serà tres vegades més gran, i la misèria general serà implacable. Perquè resulta que aquestes societats nostres, dites modernes, industrials, postindustrials, desenrotllades i riques, es fonamenten en l’activitat supèrflua, en l’afegit estètic, en la cultura. I si els llevem això, podrem encara viure, certament: menjar, habitar cases i cobrir-nos el cos. Però viurem, més o menys, com europeus en la més profunda edat mitjana. Si hi ha una cosa que no entenc, és que tants ideòlegs, economistes, polítics i sociòlegs, no entenguen una cosa tan simple.
|
