Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 549 | 31/03/2011   

Alemanys

Ja se sap que la Unió Europea és un invent prodigiós i mai no vist ni en la història d’Europa mateixa ni en la del planeta Terra, i que es fonamenta en una França que alça la veu, galleja i manté un lloc privilegiat polític i diplomàtic, i una Alemanya que fa funcionar les fàbriques, que produeix amb eficàcia creixent, que té uns sindicats de responsabilitat acreditada (cosa que no impedeix, ans al contrari, que els salaris siguen altíssims), que tremola per l’estabilitat de la moneda, que calla i paga, patint encara els efectes de l’ombra tòxica del seu passat recent. La resta, o paguen també com Holanda, o són imprevisibles i fatus com Itàlia, van al seu aire com la Gran Bretanya, o simplement paren la mà, cobren el subsidi i, de tant en tant, es permeten el luxe de protestar de cara a la clientela interior, ja que a l’exterior no els escolta ningú. Com és el cas d’Espanya, tan pagada d’ella mateixa, i tan irrellevant a tots els efectes constatables. Més irrellevant com més anys passen, com més baixa fins a nivells indescriptibles la qualitat dels seus governants, com més visible queda la seua pròpia insubstancialitat. Aquesta Espanya exemplar nostra, llum d’Occident, on encara no fa dos anys el president del Govern es vantava dels milers de quilòmetres de ferrocarril d’Alta Velocitat (Espanyola, evidentment!), o de les autopistes infinites, sense esmentar el fet que una bona part d’aquestes obres de faraons insensats, caríssimes, regularment inútils i ruïnoses, i de moltes altres, es pagaven precisament amb diners dels alemanys: amb els diners d’un país que no té, ni té previst de tindre, ni de lluny, tants quilòmetres velocíssims com Espanya. Els alemanys, tan prepotents i tan insolidaris, diuen ara. Al llarg d’un parell de dècades, la “confluència” del PIB per capita espanyol amb la mitjana europea, un avanç d’un 1% anual, corresponia aproximadament amb els subsidis cobrats. Sensacional: i què n’hem fet (què n’han fet), d’aquesta immensa quantitat de moneda rebuda? Què n’han fet, si tornem a ser els primers en desocupació i els últims en productivitat? Si jo fóra alemany, també estaria cansat de pagar.