Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 551 | 14/04/2011 
 De tant en tant, aquest País Valencià nostre té un colp de bona sort, hi ha un petit miracle, i llavors ens trobem entre les mans un regal, obra, generalment, del treball llarg i amorós d’una sola persona, o de molt poques. Això era, doncs, que fa pocs dies vaig intervindre, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (aquell edifici cèlebre amb dibuixos de Picasso en la façana, davant de la catedral de Barcelona), en la presentació del bellíssim volum Arquitectura rural valenciana, obra de Miguel del Rey, natural d’Altea i catedràtic a l’Escola d’Arquitectura de València. Fa més de vint-i-cinc anys, el 1983, a penes creat el Museu d’Etnologia (creat del no-res, amb una sola mà i l’altra lligada a l’esquena, gastant a penes un 1% del que costà l’IVAM…), aparegué el primer volum de la sèrie Temes d’etnografia valenciana que jo mateix promovia, dirigia i editava. La meua sort immensa va ser trobar uns arquitectes (Miguel García Lisón, Artur Zaragoza, Carles Bohigues i Miguel del Rey) que, per pur amor al país, als marges, els murs, els ponts, les cases i els carrers, van omplir aquell volum amb una cosa que no s’havia fet mai: l’estudi, inicial però metòdic, de l’infinit patrimoni de la construcció rural del País Valencià. Allò que, a poc a poc, va esdevenint matèria d’arqueologia, a mesura que masos i alqueries s’abandonen, les construccions s’ensorren, i espais immensos abans cultivats i habitats es transformen en ruïna tristíssima. Ara, després de molts anys de faena amorosa, Miguel del Rey ha convertit aquell primer treball en un estudi exemplar, un inventari de models i de formes, una tipologia i un mostrari abundant que cobreix d’extrem a extrem la superfície del país. Hi ha masies, masos, masets, alqueries, casetes primitives, barraques, grans casalicis potents. Hi cases senyorials, façanes gòtiques, façanes d’aire barroc o neoclàssic i moltes façanes modestes, pulcres i elegants. Hi ha tot aquell equilibri, delicadesa i bon gust de molts segles d’arquitectura popular. Si poden, facen una mica d’excursionisme etnològic i contemplatiu. I mentrestant fullegen aquest llibre, on hi ha una part molt gran del nostre patrimoni, d’allò que hem fet i d’allò que som, o que érem.
|
