Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 571 | 03/11/2011   

Possessió abandonada

Amb candidesa admirable, el professor Peces-Barba, pare de la pàtria, expressà de manera diàfana allò que tants espanyols (professors o deixebles, il·lustres o vulgars, pares de la pàtria o simples fills, moderns o antics, d’esquerra o de dreta) pensen en el fons del seu cor: que Espanya és, com digué el més insigne de tots, “una cosa hecha por Castilla”. I propietat seua, per tant. Aquest, ironies a banda, és el sentit profund de les paraules de Peces-Barba en un congrés d’advocats a Cadis, fa pocs dies. Que el comte duc d’Olivares es va trobar alhora la rebel·lió dels catalans i dels portuguesos, i aleshores, diu, “es va prendre la decisió de deixar Portugal i quedar-nos els catalans”. I què hauria passat, es pregunta, si ens haguérem quedat els portuguesos i haguérem deixat Catalunya? “Potser ens hauria anat millor”, conclou. Ja se sap que, per a conservar la possessió elegida, periòdicament calia bombardejar Barcelona, però sembla que ara s’arreglarà sense bombes, afegí per tancar la reflexió. L’endemà digué que era broma, que els catalans no tenen sentit de l’humor. Però el valor d’aquelles paraules no era l’evocació de la història: era la idea subjacent de possessió. Nosaltres (Espanya/Castella) podíem “deixar” Portugal i “quedar-nos” Catalunya, o deixar Catalunya i quedar-nos Portugal: només el posseïdor pot decidir sobre la possessió. I prop de tres segles i mig més tard, a la ciutat de Faro, capital de l’Algarve, vaig voler trucar a casa, i vaig entrar a la central de telèfons, únic lloc on tal cosa era possible. La menina que em va atendre, quan li vaig dir el que volia, va fer cara d’espant, i cridà el seu superior: “Senhor Brito, Senhor Brito, ha um senhor que quer falar com Espanha!”, li va dir alarmada. El senyor Brito s’assegurà que l’altre senyor realment volia parlar amb Espanya: “O senhor quer falar com Espanha?”. En efecte, que vaig insistir, “eu quero falar com Espanha”. Quina cosa tan insòlita i estranya. Digué que havia de consultarho amb Lisboa, que era difícil, que esperara uns minuts. Al final el senyor va parlar amb Espanya, des de Faro, a ben pocs quilòmetres de la frontera. Germans ibèrics, possessió abandonada.