Joan F. Mira | El Temps, núm. 1431 | 15/11/2011 
 Ja se sap, o almenys ho sap molta gent, que els jueus són una raça sinistra, apàtrides, sionistes (dels Protocols dels Savis de Sió), amb l’ambició de dominar el món, el poder amagat de la banca, creadors del comunisme, agents de l’infern contra la civilització cristiana. I que ara mateix (tal com assegura la premsa dels països islàmics, i com és doctrina oficial a l’Iran) són la força que mou l’imperialisme americà, i per tant la seua creació, l’entitat sionista (és a dir Israel) ha de ser destruïda per qualsevol mitjà. Tot això és molt antic i molt actual, no passa mai de moda, sempre troba una manera o una altra d’expressar-se, dissimulada o no, sempre torna, i ho vas trobant fins i tot allà on no ho esperaries. A Espanya, que fa més de cinc segles que expulsà els jueus, on la Inquisició cremava els marranos i els mal convertits, els vells odis també ressusciten periòdicament.
Tal com he trobat, de manera més forta i més dura del que jo sabia, en El holocausto español, el llibre de Paul Preston sobre les massacres de la guerra civil (als dos costats) i del franquisme (a un costat només). Amb un capítol sobre els precedents ideològics de la dreta espanyola, que promogueren la idea d’eliminació física de l’enemic interior. Sobta, en aquest context, la força i la virulència de l’antisemitisme hispànic, en un país sense jueus. Afirma Preston que a Espanya, com en altres països europeus, l’antisemitisme s’intensificà a partir del 1917, i que “se estableció como axioma que el socialismo era una creación judía y que la Revolución rusa se había financiado con capital judío...” (p. 32). Fantàstic: el gran capital finançant la revolució comunista...!
I també: “Se argumentaba que, sirviéndose la intermediación voluntaria de los masones, los judíos controlaban la economía, la política, la prensa, la literatura y el mundo del espectáculo, que utilizaban para propagar la inmoralidad y la brutalización de las masas.” Vaja, com ara el senyor Murdoch: gran capital, control de la premsa, brutalització de les masses... I encara molt més: “Para la extrema derecha española, así como para muchos de sus aliados en el exterior, la Segunda República era el puesto de avanzada de los sabios de Sión” (p. 81).
L’ideòleg carlí Vázquez de Mella afirmava que el capital jueu havia finançat les revolucions liberals i que estava darrere de la revolució comunista. I, segons Preston, al diari falangista Arriba hom assegurava que “la internacional judaico-masónica es la creadora de los grandes males que han llegado a la humanidad, como son el capitalismo y el marxismo” (p. 87). I Gil-Robles, en un discurs del 1933, va dir: “Hay que fundar un nuevo Estado, una nación nueva, dejar la patria depurada de masones judaizantes…” Depurar, tres anys després, volia dir simplement eliminar, assassinar. Francisco de Luis, director d’El Debate (el diari catòlic del cardenal Herrera Oria), assegurava: “Los judíos, padres de la masonería, puesto que no tienen patria, quieren que los demás hombres tampoco la tengan...” I ara que sí que tenen pàtria pròpia, dic jo, quants pensen que no n’haurien de tindre? Així, en un país sense jueus, el judaisme, el sionisme, va ser element central en la definició de l’enemic que calia exterminar. I a final d’octubre d’aquest any 2011, una cèlebre periodista, al diari més important d’Espanya, escrivia: “José María Aznar: cuarto consejero más votado en la junta de accionistas del negocio de Rupert Murdoch. Ustedes se asombrarán. Yo no.” La periodista detalla breument els mètodes repugnants de la premsa de Murdoch –i fins ací d’acord: són repugnants–, i llavors dispara: “Sobre todo, la mentira. Sin complejos. Ahí es donde el consejero español da la talla. La da también en otro requisito imprescindible para el grupo al que pertenece la ínclita cadena Fox News: su afinidad con el sionismo y con el Tea Party.” Meravellós: Aznar sionista, i el sionisme associat implícitament al Tea Party! “Ustedes se asombrarán” d’una afirmació tan estúpida i tan bèstia. Jo no. Perquè això ve d’un fons molt negre i molt antic, molt més pudent que els negocis de Murdoch.
P. S.: Diumenge, si vostés són majors d’edat i tenen domicili legal al País Valencià, facen el favor d’anar a votar el mateix que votaré jo. És la meua petita aportació a la democràcia: un compromís que tinc.
|
