Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 574 | 24/11/2011   

L'exvot

La vida dita moderna, la ciència, la secularització general, l’allunyament de creences vistes com a poc racionals o supersticioses, no han fet decréixer la vella fe en els petits miracles i en la intervenció de mitjancers celestials. Com al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, lloc sagrat i d’intenses i extenses devocions, enmig de boscos intactes que el foc miraculosament respecta. Sant Joan, ací recordat en la festa de la Degollació, encara atorga favors tan bàsics com fa mig segle o un segle o tres o quatre segles. Encara la seua imatge rudimentària, i les escenes dels murals de l’església, conserven la força que tingueren des dels inicis. Encara Salomé, representada amb indumentària i pentinat a l’estil de Madame Pompadour, rep el cap del Baptista en una safata i se’l mira amb displicència. I encara els devots del sant acudeixen regularment a demanar-li petits o grans favors, i després hi deixen com a testimoniatge els exvots d’agraïment i de memòria. Una cambra n’és plena, al costat de l’altar. Abans eren, sobretot, les figures de cera que representen el membre que ha rebut curació: el cap, el braç, la cama, o el cos sencer d’una criatura. La cera es fa vella i groga, al costat s’amunteguen imitacions de parafina o de plàstic, crosses, material ortopèdic, i tot junt cobreix una paret extensa. En una altra paret, hi ha vestits dels fidels que han rebut el favor: bolquers d’infants, vestidets de comunió, vels de núvia, peces de roba militar, que van omplint-se de pols i completant-se amb peces més recents. I finalment, la part ara més abundant són fotos de casament o d’accidents de trànsit, temaris d’exàmens aprovats, retrats d’infants, cartes i notes que expliquen els favors infal·libles de sant Joan. Els exvots van posant-se al dia, i també es van multiplicant, perquè aquesta fe tan antiga no disminueix, sinó que augmenta i s’escampa. Hom hi pot deixar un paper escrit amb el favor que demana i, si el sant s’ha portat bé, tornar-hi per a deixar-li l’exvot de record. Fa un parell d’anys, l’últim favor demanat, en una fulleta de bloc, enganxada amb una pinça de roba, era aquest: “Te pido, San Juan, que perdamos de vista a Zapatero. Gracias”. I no arribe a imaginar quin exvot hi penjarà aquell fidel, ara que el sant li ha atorgat finalment el favor que implorava.