Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 577 | 15/12/2011   

La utilitat d'escriure

Ja se sap que en aquest temps de tanta distracció i en aquest país nostre de tan escassa lectura consistent, la clientela consumeix qualsevol producte editorial, a condició que no siga “pesat” ni obligue a fer algun esforç sostingut. Temps perdu per llegir La recherche, aquest temps de tebeos i de vanitat, i més amb vista a Nadal, regals de llibres efímers que seran oblidats, i d’alegria per al negoci, cosa molt necessària, ja que sense negoci tampoc no podríem llegir. I llegir llibres, a més de ser una activitat perillosa (vegeu Piero i Francesca, la setmana passada), pot tindre una gran utilitat. Quan, als 22 anys, Marcel Proust va decidir que no seria mai ni advocat ni metge, es plantejà seriosament el sentit de la vida. I confiava a la cèlebre Céleste, la criada: “Ah, Céleste, si jo estiguera segur de fer amb els meus llibres tant de bé com el papà ha fet pels seus malalts!”. Qui ho havia de dir, que Marcel es preocupava dels seus futurs lectors tant com el Dr. Proust, autor d’obres mèdiques, com ara Les eléments d’hygiène, on explica a les jovenetes en flor la manera de millorar la salut amb exercicis simples i agradables, una mena d’aeròbic avant la lettre amb camisa llarga o roba de mussolina. El problema, doncs, no és la voluntat del fill Marcel, que bé volia ser útil als lectors. El problema és quan cal llegir-lo, i com. Robert Proust, germà de l’escriptor, ja deia que per a llegir La recherche cal estar molt malalt, o trencar-se una cama: amb això la utilitat queda molt restringida. No cal arribar a casos tan extrems: jo vaig llegir els tres volums de l’edició de La Pléiade sense malaltia ni os trencat, i no em va passar res. Al contrari, és una lectura terapèutica: cura la malaltia de voler escriure massa bé, i és molt útil per a la modèstia moral. És cert que les frases són llargues, i Alain de Botton, un suís anglés, va descobrir fa pocs anys la més llarga de totes (quatre metres de longitud), i explicà això i més coses en un llibre: Com Proust pot canviar la vostra vida. Pot canviar la vida, en efecte. I llegir Proust no és, com escrivia Fuster, l’equivalent de mastegar xiclet: és una esplèndida higiene literària, i una manera incomparable de saber què no s’ha de fer per a ser una miqueta feliç en la vida.