Joan F. Mira | El PaÃs - Quadern [CV], núm. 583 | 09/02/2012 
 Quan, fa pocs anys, un editor amic em va posar davant dels ulls Le tramway de Claude Simon, amb la proposta maligna de traduir-lo, d’entrada vaig dir que no. Quan vaig obrir la primera pàgina, amb la descripció meravellada del moviment de la maneta que el conductor feia servir per a moure el vehicle, vaig haver de dir que sí: una maneta de bronze convertida en gran literatura, no és cosa que es trobe cada dia. I Claude Simon és, amb Julien Gracq, el més gran prosista francés de la segona meitat del segle XX. L’autor publicà Le tramway, una delícia impagable, quan ja tenia prop de vuitanta anys, recordant fragments d’una infantesa a Perpinyà. La família materna del petit Claude posseïa vinyes i bodega prop de Salses (on Simon ja adult passava gran part del temps), i hi ha un passatge en què recorda com portaven el raïm al celler, i com els carros s’acostaven fins a tocar gairebé la paret: (p. 78): “Llavors desenganxaven el primer cavall i el feien avançar lleugerament a fi de poder enganxar el seu arnés a una llarga cadena que, passant per una politja damunt de l’obertura del celler, portava penjada a l’altra punta, al nivell de la carreta, una peça de ferro en forma de penja-robes acabada a cada extrem amb dos anells que un home passava per les anses dels coves, i després cridava “Amoun!” [après quoi il criait “Amoun!” (En haut!)] i el cavall, avançant alguns metres al llarg del mur, estirava la cadena que amb un soroll metàl·lic de matraca elevava el cove fins al nivell de l’obertura del celler on, agafant-lo hàbilment, dos homes l’arrimaven cap al trespol, un d’ells cridava llavors “Abaïl!” [l’un des deux criait alors “Abaïl!” (En bas!)], el cavall reculava cap al seu punt de partida i l’espècie de peja-roba tornava a baixar.” L’autor, òbviament, identificava aquestes transcripcions seues dels mots “amunt” i “avall” com una forma de dialecte exòtic. Això pensaven el petit Claude i el gran Simon: un patois rústic indigne de ser escrit amb normes pròpies, amb correcció gramatical. Com més d’un escriptor valencià, de fa cent anys i d’ara, sobretot dels que volen fer carrera a Madrid per estar més amoun i no ací abaïl. Però cap d’ells no ha escrit Le tramway de Simon.
|
