Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 584 | 16/02/2012   

L'obsessió

Vam eixir del Metro a l’estació Nuevos Ministerios, ministeris presidits per l’estàtua eqüestre del general Franco quan el PSOE ja feia uns quants anys que governava. Admirable sentit de la història: sorties del Metro, i et trobaves el caudillo a cavall. A l’edifici del ram dels transports i comunicacions el personal devia estar fent la llarga pausa del café, perquè semblava mig desert. Però desert i tot, el poder de l’Estat surava en l’aire dels corredors, escales i salons. Ens va rebre el ministre, José Barrionuevo, després conegut per altres afers també relacionats amb el poder, i parlàrem del cas que ens ocupava, que era la recepció de TV3 al País Valencià a través dels repetidors d’Acció Cultural. Una qüestió d’Estat, segons semblava, i segons les informacions que el ministre havia rebut de Joan Lerma, president de la Generalitat. El resultat de la conversa, la resposta, va ser la presència de la Guàrdia Civil al repetidor de Castelló, i el tancament manu militari de les modestes instal·lacions. Les vam tornar a connectar subreptíciament, el president Pujol va fer alguna gestió personal i enèrgica, i així passaren els anys. Alternant indiferència i amenaces en temps de l’insigne estadista Eduardo Zaplana o rebent promeses enganyoses dels ministres José Montilla i Joan Clos, pretesament “amics”. I després suportant l’hostilitat immutable i mortal del senyor Camps i els seus col·legues. Entre el menyspreu, la indiferència i la violència, dels uns i dels altres. Abans, entremig i ara: deu ser una de les poques constants del darrer quart de segle. Fins al tancament total, ara fa just un any, i les multes monstruoses. Passen ministres, passen governs, passen partits. L’obsessió és la mateixa. El resultat, en aquesta matèria de les televisions, és una persecució incessant i brutal, que dura ja vint-i-cinc anys. La dedicació persecutòria de Joan Lerma, repetidors tancats per la força armada, i totes les estacions d’un calvari inacabable fins a l’execució de la sentència de mort. És l’aplicació continuada d’una antiga hostilitat irracional. O perfectament racional i intel·ligible: el vell anticatalanisme espanyol, en la seua miserable i patètica versió valenciana.