Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 630 | 02/05/2013   

L'ànima i l'embrió

Els bisbes, el Vaticà, i el senyor Ruiz Gallardón s’aferren a una teoria molt estranya i peculiar, segons la qual vida humana i persona humana són termes rigorosament sinònims. Però vida humana és qualsevol trosset del nostre cos, com ara l’extrem d’un dit o un fragment d’orella, que són matèria vivent i són matèria humana, i no he sentit mai que cap conferència episcopal defense que cal protegir moralment i política aquests trossets de vida, estrictament humans. Ajuntar l’adjectiu “humà” al substantiu “vida”, i a continuació redactar lleis, convocar manifestacions, escampar imatges de criatures de bolquers al costat d’animalets protegits, i dir-ne, de tot això, “defensa de la vida” és un sofisma indigne i profundament immoral. Com si els qui no pensen com ells foren defensors de la mort. Òbviament, la teoria assegura que un embrió de poques cèl·lules és ja una personeta, i per tant aquest mínim grumoll cel·lular és un ciutadà amb tots els drets civils i religiosos. Déu, se suposa que diu l’estranya teoria, infon l’ànima espiritual en el moment que l’òvul rep l’espermatozou —no se sap què hi pot fer un esperit en un lloc tan difícil, però tant se val—, i per tant a partir d’aquell instant tenim formada una persona humana. A propòsit d’aquesta insigne collonada teològica, cal recordar que, si la santa mare església hi creguera realment, el Codi Canònic establiria que tot embrionet aparegut viu a la llum —per avortament prematur o per qualsevol altra causa, inclosa la fecundació in vitro— hauria de ser ràpidament batejat, li hauria de ser assignat un nom cristià i hauria de ser inscrit en el registre parroquial corresponent. Si cregueren de veritat en la insostenible teoria, els bons metges catòlics dels hospitals catòlics cridarien el capellà de la casa per batejar canònicament (amb efectes retroactius, si és el cas) cada embrió que els caiguera a les mans, altrament tots aquests microhumans (inclosos els congelats) no tindrien més opció que passar l’eternitat als llimbs amb la resta d’innocents sense baptisme, no podrien aspirar mai al cel. Però no tinc notícia que hagen batejat mai un embrionet gros com un cap d’agulla.