Joan F. Mira | El PaÃs - Quadern [CV], núm. 644 | 10/10/2013 
 La segona de les quatre històries possibles, segons Borges, és la història d’un retorn. El d’Ulisses, que després de deu anys d’errar per mars perilloses i d’aturar-se en illes d’encanteri, torna a la seua Ítaca natal. El de les divinitats del Nord que, una vegada destruïda la terra, la veuen sorgir de la mar, verda i lluent, i troben en la gespa les peces d’escacs amb què abans havien jugat. (És la història de totes les històries, la del camí circular, que admet tots els principis però només alguns finals.) La tercera història és la d’una cerca, i hi podem veure (diu Borges, i jo sospitava) una variació de la forma anterior. Jasó i el Velló d’Or, els trenta ocells perses que creuen muntanyes i mars i veuen la cara del seu Déu, el Simurgh, que és cada un d’ells i tots. En el passat, diu el gran bibliotecari, tota empresa era venturosa: algú robava, finalment, les prohibides pomes d’or; algú, per fi, mereixia la conquista del Grial (tot i que el Grial vertader, com vostés deuen saber, és a la Seu de València i ja fa temps que no el vol conquistar ningú). Però en el nostre temps, lamenta Borges, la cerca està condemnada al fracàs: el capità Ahab troba per fi la balena, però la balena el desfà i l’arrossega; els herois de James Joyce o de Kafka només poden esperar la derrota. Som tan pobres de valor i de fe que ja el happy-ending no és altra cosa que un afalac industrial. No podem creure en el cel, però sí que creiem en l’infern, en l’infern a la terra, que, com afirmà Jean-Paul Sartre, són els altres. I per això, afegiré jo, per aquesta variació de la fe segons el mitjà o l’instrument, sembla que les bones pel·lícules sí que poden tenir final feliç, però les bones novel·les no (i els herois de les meues, lamente dir-ho, ho lamente per ells, també busquen molt i també acaben malament.) L’última història és la del sacrifici d’un déu. Attis, a Frígia, es mutila i es mata; Odín sacrificat a Odín. El Mateix a Si Mateix (no sé a qui es refereix Borges), penja de l’arbre nou nits senceres i és ferit de llança. Crist és crucificat pels romans, i això tots pensem que sabem què vol dir. Quatre són les històries, doncs, acaba Borges: «Durante el tiempo que nos queda, seguiremos narrándolas, transformadas». Transformant-les per contar-les, o mentre les contem.
|
