Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 657 | 30/01/2014 
Sembla que els grecs no sabien del cert quina era la seu del pensament, o no ho expliquen: nosaltres, ja fa molts segles que sabem que pensar és un atribut de l’ànima, i que l’ànima espiritual, entitat generalment gasosa i autònoma, resideix al cervell o pels voltants, o potser, com deia Descartes, dins de la glàndula pineal. Som gent de cervell, i pensem en sec i amb tantes circumvol·lucions i amagatalls com el cervell mateix. Els grecs eren gent d’entranyes, de vísceres diverses, de fetge i de pulmons, òrgans que el nostre pensament oficial oblidà ja fa temps, però el popular no: molta gent continua tenint mala entranya, bon cor o pedres al fetge, per exemple. Però no pensem amb els pulmons, com els grecs, i això es nota. Perquè segons Richard Broxton Onians, en l’esplèndid The Origins of European Thought, els grecs, efectivament, pensaven amb els pulmons. En els textos homèrics i en molts altres, el mot phrénes, designa una mena d’“entranyes” o “vísceres” on resideix, tant la voluntat com el pensament mateix; i thúmos pot ser ànim, coratge, o simplement alé. Broxton Onians ho explica: phrénes són els pulmons, i thúmos és efectivament l’alé: com un vapor humit que constitueix la vida mateixa de l’individu, la seua capacitat d’actuar, de sentir i de voler. “Si la meua interpretació és correcta”, escriu Onians, “és amb el seu thúmos i amb els seus phrénes, és a dir amb el buf o alé de l’ànima i amb els pulmons, com un home pensa, i també com sent”. El pensament-alé naix als pulmons, ix dels pulmons, com un vapor, i aquest vapor pensat, o pensament humit, es pot confondre en part amb les paraules, és part del llenguatge humà. Ja sé que Aristòtil no explicava exactament això, i potser és per aquest motiu que li he tingut sempre tan escassa simpatia: justament perquè no era humit, era absolutament sec. Com ha estat tot el pensament dit occidental, des d’Aristòtil mateix, des de Tomàs d’Aquino, passant pels jesuïtes, fins a les lleis de la física i a la substitució final dels pulmons pels ordinadors. Qui sap si no ens vindria bé tornar a pensar amb els pulmons, vist el funcionament de tants cervells aspres i eixuts: tornar a pensar amb una mica d’humitat, que és tant com dir una mica més d’humanitat.
|
