Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 659 | 13/02/2014   

La qüestió

Aquesta és la qüestió, i la llarga pràctica: quan aconsegueixen una cosa, miren d’aconseguir-ne una altra. Quan guanyen un tros de terreny, avancen posicions i maquinen el pròxim guany. L’objectiu és clar, antic i confessat: destruir fins a l’arrel qualsevol forma de valencianitat que es fonamente en la veritat i en la raó, com ara en la unitat de la llengua, de la literatura, de gran part de la cultura i de la història, i en la necessitat de consolidar per al País Valencià un lloc en el seu propi espai a la península i a Europa. L’objectiu és trencar tot lligam del País Valencià amb l’únic espai més ampli que li dóna sentit com a país: ni història, ni llengua ni literatura ni res. Alçar el mur amb Catalunya, aïllar, separar, i així amb tota facilitat reduir els valencians a simple i útil apèndix de Castella, glòria d’Espanya, delegació regional, modesta autonomia impotent i arruïnada. Folklore banal, llengua no catalana, i una literatura només d’estar per casa. Qui resistirà, llavors, l’ample esperit d’Espanya, la “llengua universal”, l’absorció en una gran literatura dominant? El projecte nacional espanyol, el dels Borbó, el de la Constitució de Cadis, el de Canalejas i Emilio Castelar, el d’Azaña, José Antonio Primo de Rivera, Franco, Suárez, Alfonso Guerra i Abril Martorell, sembla incompatible amb una mínima catalanitat dels valencians. No dic en política, que en això no haurien de patir gens, ni preocupar-se’n. En res. No hem de tindre res propi que siga també català: ni l’origen històric, ni arquitectura gòtica ni consolats del mar, ni la llengua mateixa. I en els programes escolars, ni tan sols la literatura, valga’m el beat Ramon Llull! Amb un objectiu tan clar, han seguit el sistema periòdic: periòdicament fan un moviment tàctic, guanyen terreny, fan retrocedir l’enemic. Aquesta és la batalla de València, sense cometes, i no cap altra guerra o batalleta. Van avançar amb l’Estatut, amb el nom del no-país, amb la senyera, amb la lletra de l’himne aprovat pel lermisme, amb la llista de paraules prohibides a la RTVV d’Amadeu Fabregat, amb l’arraconament doctrinal de la Universitat, i ara amb aquesta farsa grotesca contra l’AVL i el seu innocent diccionari. És el sistema: periòdicament.