Joan F. Mira | El PaÃs - Quadern [CV], núm. 679 | 10/07/2014 
 Pocs dies després que Mariano Rajoy visitara oficialment Guinea Equatorial (amb discursos sol·lícits, una mica d’hispanidad, i fotos parlant de futbol amb Obiang) també els senyors Moratinos, Zapatero i Bono han acudit a l’antiga colònia, diuen que a demanar per favor que suspenga la pena de mort. Pena vigent, segons sembla, només a dos països hispànics: Guinea i Cuba, vés per on. Visites de polítics exemplars, que m’han fet recordar que, quan Franco ja estava morint-se, pocs dies després dels últims afusellaments del dictador, jo també vaig fer un viatge més o menys oficial a l’antiga colònia espanyola, per formar part d’un tribunal d’exàmens. Van ser uns dies inoblidables, i una lliçó impagable sobre les fantasies que els europeus ens fem de l’Àfrica postcolonial. Recorde vivament les formacions dels alumnes al pati, on tots alhora cridaven “El colonialismo, abajo. El imperialismo, abajo. El socialismo, arriba. Y todo con Macias. Y nada sin Macias”: Francisco Macias Nguema Nyegue Ndong, empleat de la colònia convertit en cap d’estat no sé molt bé per quines maniobres del govern espanyol, i ràpidament esdevingut dictador omnipotent i feroç. Havien expulsat gairebé tots els europeus, els camps de café i de cacau se’ls havien repartit els nous dirigents i estaven, per tant, perduts i abandonats. A banda i banda dels carrers i carreteres hi havia cotxes avariats o destrossats, i maquinària d’obres igualment destrossada. Voluntaris (?) cubans practicaven una invisible cooperació fraternal, pilots russos mantenien l’avió del president, metges xinesos s’ocupaven d’un hospital on no hi havia ni llençols ni menjar i parlaven xinés a les mares que hi portaven criatures malaltes. Era un règim feliç, enemic de l’imperialisme, i es deia socialista. Ara la Guinea Equatorial, tal com vostés segurament ja saben, té una important producció de petroli, i uns ingressos per capita espectaculars, que alteren ben poc la misèria del poble. El nebot del dictador postcolonial, Teodoro de nom, hereu digníssim de l’oncle, també és aclamat a les places, supose que amb eslògans diferents dels que jo vaig escoltar fa prop de quaranta anys. I rep visites cordials i obsequioses dels més alts polítics del Regne d’Espanya.
|
