Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dimarts, 10 de desembre de 2024
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 682 | 08/10/2014   Imprimir

El dia del rei

No tots els països tenen la sort, si és que això és una sort, de poder celebrar el seu propi natalici, com fem els valencians el 9 d’octubre. Que no és una data tan il·lusòria i simbòlica com el 2 de maig, l’11 de setembre o el 12 d’octubre (abans Día de la Hispanidad i Fiesta de la Raza), sinó una mica més real. La nostra festa, en tot cas, és un aniversari de naixement, i inevitablement el dia d’un rei pare, Jaume I, la personalitat fundacional del qual ha mantingut i ha desenrotllat un paper impossible de substituir, a cavall –com ha de ser– entre la història i la llegenda. Una certa memòria general i difusa, preservada secularment almenys entre la gent amb una mica d’instrucció escolar, va ser reforçada a partir del segle XIX per la historiografia oficial, per l’ideari de la Renaixença, i per les institucions mateixes, especialment municipals: recordatoris i homenatges, noms de places i carrers, monuments, i altres elements de construcció i afirmació del monarca fundador, han tingut una eficàcia indubtable i extensa. El rei conquistador era alt i ros, majestuós, imponent, victoriós, paternal, i és l’heroi insubstituïble i central d’una narració fundacional difícilment compatible amb el mite d’una continuïtat ancestral des del temps dels ibers. Simptomàticament, en el relat que té com a protagonista el rei Jaume, la seua figura queda alhora exaltada i aïllada: és ell només, i no els “pares fundadors” que l’acompanyaven o el seguien, qui monopolitza aquesta història. I així, el context de la formació d’un país nou amb gent nova, i qui era aquesta gent, queda del tot amagat o ignorat en l’imaginari popular. Dubte, per tant, que abans de l’establiment del 9 d’octubre com a festa oficial de la comunitat autònoma –abans País Valencià, abans Regió Valenciana, abans Regne de València–, hi hagués una visió realment general i compartida del significat simbòlic de la data. I ara mateix, per a la major part de la població, deu ser sobretot dia o festa “de la Comunitat”, més que la data que commemora la fundació d’aquest regne o país. Tenim, per tant, una festa sense festa de debò, sense aquell Thanksgiving Day, dia de gràcies per haver nascut, que celebren els nord-americans el quart dijous de novembre.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 


 


 


Slashdot's Menu ARXIUS