Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 11/06/2009 
Parla quatre paraules d’anglés, cinc d’espanyol, i no he pogut aclarir quina faena tenia o havia perdut al seu país. Només vol treballar, del que siga, tindre papers, i cridar la dona i el fill. Ha treballat uns dies al jardí dels meus veïns, netejant brosses velles i malesa. Després uns dies més al meu jardí, fent faenes del tot elementals perquè l’home no és jardiner i, al nostre país i lluny del seu, en realitat no és res. És un europeu de pell molt clara, com els seus compatriotes de Khàrkov, d’Ucraïna. És ros i d’ulls blaus, i potser no m’entenia quan jo li recordava que el nostre sol d’estiu és perillós. Ara té la pell uniformement torrada, ja no troba més faena, i no sap què farà. La Geni és una amable senyora romanesa, que acompanya i ajuda en les faenes de casa una persona anciana de la meua família. Les dues dones s’entenen perfectament, i quan falla la llengua no falla la gentilesa d’un costat i de l’altre. La senyora romanesa viu en un pis amb la filla, el promés de la filla, alguns parents i amics més, i una altra dona amb una criatura de bolquers, que pareix que no tenia on aclamar-se. Al seu país ha deixat el marit, ferroviari no he entés si actiu o semiactiu, i una altra filla, que estudia informàtica, això diu. A Castelló i comarca desenes de milers de romanesos, el nombre no el sap ningú, ocupen lentament barris que eren o són encara obrers, que també lentament abandonen els immigrats peninsulars de fa vint o quaranta anys. Geni estalvia per fer-se una caseta amb hortet al seu poble, on vol passar la resta de la vida criant gallines, porcs, una vaca i totes les verdures que vulga donar la terra. De tant en tant fa macarrons dolços com a postres, i col en forma de choucroute o sauerkraut: la col és de les poques hortalisses que dóna l’Europa de l’est, i això forma un solatge que uneix més que les llengües. Però la Geni afirma que el pobre ucraïnés que s’ha instal·lat a cal veí té la vida difícil: ell no parla llengua llatina, diu amb un somriure convençut, i els romanesos sí. Russos i ucraïnesos, problema: no llengua llatina. Romanesos, llengua llatina: no problema. I així va fent-se Europa i van refent-se els europeus, una altra vegada i d’una altra manera. I, amb eleccions o sense, aquesta no serà la darrera.
|
