Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 10/07/2008 
 Sou ben pesats, catalans (i també alguns valencians, però pocs...), sempre esteu creant problemes, sempre voleu més de tot, més llengua, més govern, no entenem per què sou tan nacionalistes quan nosaltres no en som gens, per què no podeu ser espanyols com els altres? I així podríem continuar amb les idees, les reticències i la hostilitat, i concloure que no volen o no poden entendre. Seria una conclusió correcta, avalada pels fets: pel cèlebre Manifiesto, per exemple. Entendre, suposa ser capaç de posar-se en la situació de l’altra part, de compartir una miqueta els records històrics i les humiliacions de l’altra part, saber què significaria patir allò que l’altra part ha patit o pateix. Però sembla que això no és possible, que no es poden imaginar en la posició dels altres, ni abans, ni ara, ni segurament mai. No poden imaginar, posem per cas, què hauria passat si quan l’arxiduc Carles d’Àustria va entrar a Madrid l’any 1706 s’hi hagués consolidat com a rei Carles III, de la mà dels anglesos, els portuguesos i els catalans, tal com es consolidà Felip V de la mà dels francesos i dels castellans. Un rei “catalanista”, dirien, com hauria estat possible? I com seria ara això que n’hem dit “Espanya”? No poden imaginar, ni amb molt d’esforç, que l’any 1707 les tropes anglo-catalanes hagueren conquistat Salamanca, hagueren instal·lat a la catedral una caserna de cavalleria, i que els soldats i els cavalls hi hagueren tingut residència fins l’any 1949, prop de dos segles i mig. Ja sé que és una fantasia intolerable i horrible, però això és el que va passar, exactament, amb la Seu de Lleida: cavalls a la catedral, fins a mitjan segle XX. Posats a donar curs a la fantasia, podrien també imaginar que la Universitat de Salamanca haguera estat tancada i suprimida, i amb ella totes les universitats de Castella, com va passar exactament a Catalunya. I que Àvila, com Xàtiva, haguera estat cremada i arrasada. Però això, evidentment, és demanar massa esforç a la imaginació espanyola: això no els pot haver passat a ells, i no volen saber que als altres sí que els va passar. Partint de “detalls” com aquest, és ben lògic que no entenguen ni el passat ni el present. Si no imaginen els cavalls en la seua catedral, mai no podran entendre res.
|
